EL NEN DE LA PARADA DEL TREN

Aquesta és la història d’en Joan un nen que va fer tot i més per la seva germana. 

En Joan era un nen que anava cada dia a la parada del tren i mai havia captat l’atenció dels altres nens que també agafaven el tren per anar a l’escola.

Un dia en Joan va arribar a l’estació amb un osset de peluix de color rosa, tots els altres nens se’n van començar a riure i, a més a més, li feien espentes i el tiraven a terra. Ell no deia res, es limitava a dir que el deixessin estar. El dia següent va arribar a l’estació amb unes sabates de ballet, no les portava posades, les portava a la mà. Als altres nens això els va fer molta gràcia, i se’n van començar a riure a més d’algun cop que ja passava d’una simple espenta.

 Un altre dia va arribar amb un tutú, no el portava posat com les sabates el portava a la mà, la reacció dels altres nens va ser la mateixa i li van deixar un ull morat i tot.

El següent matí va arribar amb una nina, també va rebre rialles i més d’algun cop, però aquesta vegada un dels nens va haver de baixar a la mateixa estació que en Joan, la sorpresa la va tenir quan va descobrir que els dos anaven al mateix lloc, a l’hospital. Ell havia d’anar a fer una revisió normal i corrent però abans d’entrar a la consulta va anar a espiar a on anava en Joan amb la nina.

Va descobrir que li portava la nina a la seva germana, igual que l’osset el tutú i les sabates de ballet. Quan els seus pares li preguntaven com s’havia fet aquells cops i rascades ell deia que havia caigut. El noi els va explicar als seus amics el que havia vist, i li van demanar perdó a en Joan per el que havien fet i, des d’aquell dia, ningú més riu d’en Joan per les coses que porta.